Cantar a la meva Xancleta...

Els que em conegueu una mica sabreu que tinc "certa" tendència a portar xancletes, i si em coneixeu una miqueta més segur que heu vist les meves xancletes grogues...

Avui, al voltant de les 6:40 pm, en el 3300 de South State Street... han... "mort".



Aquestes companyes inseparables han visitat amb mi Londres (Màxim, jo i xancletes fa dos estius), Lisboa (swerc 07), Nüremberg (swerc 08, imatges a continuació), Budapest (challenge 24 07 i 08), Cuba (gener passat), Califòrnia, Nevada i ara Illinois...

Un primer pla, després de 4 hores picant codi i encara aguantaven!

Fins i tot van venir a recollir el premi amb mi

Realment no tinc paraules....

Però no patiu, un dels enginyers aeronàutics ha dit que ho pot arreglar i l'enginyer químic m'ha comentat l'existència de "pegamentos" que fan miracles.

La rentadora: primer boss

Aquest intenta ser un post freak... jo aviso per a que després no us queixeu...

Dissabte passat -si fa casi una setmana però he tardat en recuperar me del trauma- vaig posar una rentadora, no una rentadora qualsevol sinó... la meva primera rentadora! (si això fos un tv-show ara hi hagués hagut un redoble de tambor i un cop de plats).

L'algorisme per a posar una rentadora sembla senzill... a més aquí el tenen escrit a la rentadora
El resumeixo per si no es veu correctament:

1. Posar sabó (sensat)
2. Posar la roba (carall fa falta posar la roba per a rentar la)
3. Tancar la tapa (uff aquestes instruccions fetes per ser enteses només per astronautes de la nasa...)
4. Escollir el programa en el display.
5. Pagar (juas no se'ls hi oblida ehhh)
6. Posar el suavitzant quan toca

Un diu, collons, això sembla fàcil... Juas: trampa! Heu anat a comprar sabó o suavitzant a un super?

Francesc: Vull sabó per a rentar la roba.
DependentaSemiSimpàtica: De quin tipus?
Francesc: Del de rentar la roba.
DependentaJaMenysSimpàtica: Si però, de quin tipus?
FrancescMosquejat: Del que es posa dins la rentadora.

Nota: Resulta que hi ha un nombre de tipus diferents de sabons que un home sensat no pot ni imaginar. Fantàstic.

15 minuts de llegir etiquetes, utilitzant l'anglès aprés a classe, en els llibres i llegint articles tècnics... que útil!, després et decideixes per un sabó concret (el pot té un color brillant i és barat per tant realment és el que més atenció t'ha cridat).

Ara, si et semblaven que hi havien molts sabons es perquè encara no havies vist els suavitzants!!!!!!

Aquest el vaig escollir d'una forma més democràtica i sense deixar me enganyar pels pots brillants: amb els ulls tancats i a l'atzar!

Ja ho tens tot apunt: el sabó, el suavitzant, la roba...

Merda no! La roba cal separar-la en Blanca, Color i Negre. (Atenció en aquest punt: color vol dir que és diferent de blanc i de negre, no és una forma políticament correcte de referir se al negre).

Molt be, la teoria està clara si barreges colors una cosa es pot destenyir.... Si això li dius a un pallo que ha fet arquitectura, educació física, econòmiques o algun altra d'aquestes coses els hi deu ser útils. Però nosaltres som cientifics i/o enginyers -pseudo- així que pensem bé que cal fer? Separem el color en RGB? Piquem un petit algorisme que digui que una cosa és "blanca" si roba.r > 0.9 and roba.g > 0.9 and roba.b > 0.9? Cal separar els colors entre si (si la samarreta verda es torna de color xungo per culpa del banyador vermell...)? Fem particions del cub de colors en boxels i separem per intensitat ajustant les franges? ...

Encara no he trobat cap solució clara -s'accepten, fins i tot es demanen, suggerencies.

De moment tinc sort que la única roba que tenia per rentar era blanca i grisa i ho vaig posar tot junt.

Ara arribem al display:

Com no es veu massa bé escriure el que hi diu:

• Normal, Perm Press, Delicates
• Hot, Warm, Cold

Aha, lògicament aquí també em va donar per "sobre-pensar". Com decideixes si la roba és normal (samarretes...) o delicada (com es facin malbé els calçotets...)? Contes el nombre de peces delicades que hi hagi, el nombre de peces normals i esculls el programa que tracti al màxim nombre de peces?

A més, definim Hot, Warm i Cold... en algunes etiquetes de la roba hi posa temperatura.... A més a més, l'aigua a 20º aquí a Chicago seria calenta però a Barcelona freda i la meva roba és catalana (encara).

Puffff que complicat, finalment vaig escollir el programa per a roba normal-fred i que peti qui peti tu!

Va, per fer un símil amb el Mario Bros. El primer boss ja està passat, ara seguim jugant la partida!

Després de tot això se'm va acudir fer un petit programet en PC (si tinc temps, qui sap...) seria quelcom tan senzill com una petita base de dades de la teva roba amb informació sobre el color, la temperatura de rentat, temps de secat.... Aquest t'hauria de dir cada matí que posar-te per tant de que tota la teva roba s'utilitzes per igual i per a minimitzar el nombre de rentadores i maximitzar la seva capacitat (realment també et diria: demà toca rentar!).
Té moltes formes d'expandir-se: es pot connectar a Internet per a mirar la previsió del temps i d'aquesta manera recomanar roba adequada (per molt que calgui rotar pantalons jo els curts a l'hivern no me'ls poso, ho sento) o que et fes anar una mica a joc (si porto xancletes grogues amb un pantaló verd i una samarreta vermella se m'acostarà menys gent de la que ja ho fa).

Ahh, per si a algú l'hi interesa: la primera rentadora va anar força be. Torno a tenir roba neta!!!!

Chicago, ja hi sóm!

Ja estic aquí, el destí final del meu viatge d'estiu i l'iníci del que sembla una petita aventura.

Primer de tot he de donar les gràcies a la persona que ha fet que això sigui possible, per tant: Gràcies!

El pis és un lloc molt divertit, compartim habitació 2 Aeronautical and mechanical engineers, 1 Computer Scientist (no sóc jo), 1 "arki" (denominació pels arquitectes) -aquest és de Madrid, un dia puc fer un post només d'ell perquè... tela....-, 1 Chemical Engineer i jo mateix. El millor de tot: són tan endreçats com jo!!!!!!!!

Mireu:

La meva habitació està millor:

i ja tinc llibres a la estanteria:

Aquests americans no paren: vaig arribar Dijous per la nit i aquella nit em van convidar a una festa (em vaig negar a sortir, estava cansat). Divendres per la nit vaig acabar en una festa a la residencia del costat i ahir (Dissabte) la vam tenir al nostre pis (bronca dels veïns incluïda però era l'aniversari de l'arki y no hi havia opció de no fer-la). Si avui no hi ha festa no és per falta de ganes (he passat per davant les fraternitats fa un moment i tenien la música a tota pastilla) sinó és perquè demà comencen les classes y tots volen anar el primer dia per assaventar-se de si el profe es estricte, si l'assignatura serà fàcil... degut a que si no els hi agrada es poden desapuntar sense cap problema.

Ah, per cert, els meus companys de pis ja m'han posat un mote (Francesc no ho saben pronunciar i quan vaig dir Massanés van riure mooolt), em diuen FM - les meves inicials. De moment vaig margi pel mon (menjo sol i tal), però aquí la gent és molt oberta i amable (pocs dies acabo de menjar sense que algú m'hagi "adoptat").

Vagi bé!

Sin City

Ara ja fa un parell de dies que vam deixar Las Vegas, després de tantes llums i coses brillants (és moooolt difícil concentrar se en aquestes condicions) anem a fer un resum de com va anar tot....

Irònicament aquesta foto està feta la última nit!

Las Vegas és un carrer, el strip, on estan tots els casinos importants (actuals i antics). Pots visitar els carrers inundats de Venècia on els gondolers passen amunt i avall en el Venetian, pots veure la torre Eiffel i els edificis més típics de Paris en el casino Paris... Hi ha entorns per a tots els gusts, això si. Tot ple -a rebentar- de màquines on jugar i taules on deixate els diners.

L'Alex Escala i jo a la porta egípcia d'un casino!!

Clarament -no podia ser menys- em vaig jugar 10 dolars al BlackJack (aquesta era l'aposta mínima). Clarament, no podia ser d'una altra manera, els vaig perdre. Explicaré el que va passar una mica per sobra, jo tenia 15 i la casa tenia un 4 i una carta amagada (altament probable una figura i per tant 14).

Jo amb els meu 10 dolars en fitxes!

Com jo suposava que ella tenia un 14 i jo un 15 el raonament va ser: Com ella té menys de 17 haurà de treure'n una. Per tant ella em pot guanyar amb la carta que treu o pot perdre (dos opcions, prou simple per a un informàtic). Si treu una carta guanyadora per a ella vol dir que serà 1,2,3,4,5,6 o 7. Si en canvi sóc jo qui demanà la carta i treu un 1,2,3,4,5 o 6 sóc jo que guanyo. (En el seu moment va tenir la seva lògica, dos segons després ja no). Per tant enlloc de perdre perque ella em guanya vaig dir: "hit me" i va treure un 8. Podria haver guanyat, si. Vaig perdre, també. Així és el joc!

De Las Vegas cal destacar dos coses:

• Hi ha un nombre no numerable de botigues: marca que pensis, marca que trobes; Gucci, Ralph Lauren, Luis Vuitoon... Això vol dir -sense ser sexista clar- que anar-hi amb una dona pot ser similar al infern (la calor ja la posa Las Vegas).
• Hi ha crueltat contra els animals, deixeu me elaborar una miqueta això.

En el Hotel/Casino MGM aquesta coneguda productora de películes sempre ha tingut un lleó com a mascota i per tant no és extrany pensar que a les vegas i tindrà una estàtua d'un lleó. Això és natural. Perfecte, cap problema.



Fins i tot no em vaig estranyar massa quan al entrar en el Casino vaig veure que tenien dues cries de lleó per a ser observades per la gent. En el fons una cria de lleó no és res més que un gatet (un gatet que quan sigui gran serà capaç d'arrencar te un braç d'una "carícia", però un gatet al cap i a la fi). A més tenien a dos cuidadores jugant amb les cries i alimentant-los. Per 200 dolars tu podies fer aquesta feina per 5 minuts. Una altra vegada, cap problema. És fins i tot maco i si t'agraden molt els animals passar 5 minuts amb una cria de lleó no té preu.



Però el problema bé quan veus que també i tenen un lleó. El rey de la selva, en un espai tancat -molt petit- i amb totes les parets de vidre on la gent hi dona copets per a que es mogui. No penso dir res més.



Per acabar, deixeu-me ensenyar una platja en mig del desert. El contrast és important i serveix per entendre que no hi ha res que un yanki faria per guanyar diners.



Ja sóc a Chicago, això si que no té cap desperdici....

Los Angeles

Apa, avere com explico això...

Primer de tot al arribar a L.A. (no és "cool" dir Los Angeles) un xoca amb el par de la Universal, és realment divertit expliquen moltes coses sobre els efectes especials que fan, et porten a traves d'estudis de rodatge (teòricament estaven filmant CSI, Ghost Whisperer i Desesperate Housewifes).


Finalment acaba cansant una mica (molta calor, molta gent i molta cua no es una bona combinació)

Després vam arribar a UCLA, just al costat de Beverly Hills. Un lloc immens: 6 pistes de tennis, una pista d'atletisme, 2 camps de futbol americà, una zona de congressos, una zona de museus, els departaments, una quantitat incontable de jardins i jardinets....

Les conferències van ser molt interessants (si les entenies suposo que ho eren). Nosaltres varem assistir a unes quantes (apart de la nostra no hem vam entendre cap!!!!). Per a que us feu una idea aquí poso una imatge que retrata a l'assistent típic

Per ser sincer jo només matinava per esmorzar i anava a la sala de conferencies per l'internet d'alta velocitat.

També posaré una foto de la nostra xerrada per a que quedi constancia que a aquell si que vam anar (i no ens vam dormir!)

Cal comentar que després d'esmorzar i dinar una setmana a una universitat americana entenem perquè la gent d'aquí arriba a tenir tal volum!

Ara sobre L.A., lògicament vam anar al passeig de la fama a Hollywood. Vam veure les estrelles i les firmes de personatges com: Will Smith, Matt Damon, Gregory Peck, Frank Sinatra, Sean Conery, Al Pacino, Peter Sellers, Bruce "Yippee ki yay" Willis, James Stewart, els germans Marx, Humphrey Bogart... però sense cap mena de dubte el més important és


També vam visitar altres parts de L.A, però crec que una imatge val més que mil paraules (i a més no tinc ganes d'escriure tan)

La foto no està preparada, en Carles em va enganxar per sorpresa!

Fins la propera! (Las Vegas, Sara R., en aquesta ciutat si que em tindries enveja perqué no l'estic aprofitant com faries tu!)

Primera etapa

Portem ja 4 dies a California!

En molt poc temps em recorregut una distància molt gran degut a que em anat de Los Angeles a San Francisco, a Berkeley, a Palo Alto (Stanford) i a Los Angeles un altre cop. Però -com diria Jack the Ripper- anem per parts.

Primer de tot ens llevem a Los Angeles, és el nostre primer dia aquí i el cel ja era més blau, l'hotel més maco i el trauma de l'avió ja estava casi oblidat. Així que anem a buscar el cotxe i comencem la nostra aventura.

Després de 7 hores de volant, quan ja estava una mica cansat de conduir, parem en un hotel aprop de San Francisco i decidim passar-hi la nit. El recorregut que vam seguir és aproximadament aquest

View Larger Map

Així el següent dia decidim visitar San Francisco, en un acte inconscient lloguem dues bicicletes i comencem la nostra ruta. Sara R, Ja se que no té prou glamur com visitar-ho amb limusine (que seria la teva opció).

Al fer 5 hores en bicicleta aquesta foto reflexa clarament com vaig acabar

En la meva defensa deixeume penjar el recorregut que vam fer

View Larger Map

Ordre de 20 milles

Cal notar però que va valdre la pena: San Francisco és una ciutat molt maca. No sóc enginyer de camins però els ponts em van impressionar. Hi ha molta gent al carrer però quan entres en un dels parcs és com estar en la naturalesa.

Després d'estudiar el sistema de trens vam arribar a University of California Berkeley. Sembla que estiguis en una ciutat independent del mon, enmig d'un petit bosquet. Apart es veu que allí els enginyers tenim la reputació que ens mereixem.


Per si no es llegeix, el banner publicitari diu:

"Where Engineers are Cool!"

Això va ser tot pel dia i ens vam retirar a dormir. Just abans d'anar al llit descobrim que tenim els braços i el nas cremat d'anar en bicicleta: ja ho deia jo, l'esport no és sa!

Un nou mati, una nova aventura. Al dia següent varem decidir anar a veure Stanford abans de tornar cap a Los Angeles. Si UC Berkeley semblava gran, Stanford podria ser un país independent: Una gran avinguda -1 o 2 milles- voltada de boscos -no es veuen edificis- et porta des de l'entrada de la universitat fins a l'edifici principal. Realment és quelcom que cal veure en persona.

Com a bons informàtics al veure aquest edifici ens vam veure obligats a fer una foto.

La foto ha estat retocada, només podia sortir un cada vegada donat que viatgem els dos sols

Després d'això ha tocat cotxe per la costa durant dos dies (vam decidir no allargar el viatge i parar a dormir pel camí).

Les aventures a Los Angeles queden per un altre post!

Ja hi sóc!

Mirem com ha nat el viatge:

• A les 6:30 a l'aeroport del Prat.
• A les 8:05 l'hora teòrica d'embarcament.
• A les 9:15 l'hora real d'embarcament.
• A les 12:15 l'hora d'arribada a l'aeroport de Dusseldorf.
• A les 12:00 l'hora d'embarcament a Dusseldorf.
• A les 13:00 l'hora de sortida teòrica de l'avió.
• A les 14:00 l'hora de sortia real de l'avió.
• 11 hores al costat d'un nen petit (1 any o 2 anys aprox) plorant cada hora, hora i mitja.
• 1 hora per les maletes a l'aeroport de Los Angeles.
• Males indicacions del personal de l'aeroport m'han fet caminar 2 carrers fins a l'hotel (cutre, ara entenc la definició de cutre).
  

En general, he arribat fet caldo, cansat i amb poques ganes de moure'm de l'habitació, esperaré a que arribi el Carles a veure que vol fer si sopar o anar a clapar ja.

Pensava que 9h amb la Sara R. en un vol cap a Cuba seria dolent però estressat per no agafar els avions, perquè les maletes no arribin, perquè s'adonguin que porto com 10 kg més del que puc a l'esquena, perquè em demanin el paper que no tinc (ha passat)... bufff

Val, demà toca ruta per la platja fins a San Francisco, confio que el meu humor millorarà!