Deadline aplaçat...

Com no, una setmana dormint 3 o 4 horetes i quan podia...

Doncs ara el deadline es el 8 de Febrer, diria que em sobra el temps i tot...

Un deadline que s'aproxima

Avui és dia 20 - almenys ho era quan m'he llevat, ara ja és 21 - i he d'entregar un article per al proper Dilluns, però el boss ha demanat tenir-ho dos dies abans (això fa Divendres).

Com el boss no està demà al lab he decidit fer un all-nighter i tenir-ho quan abans millor. Això vol dir que m'he quedat despert: Cafe, Coca-Cola, hot dog i donetes...

Aquesta és la pantalla que utilitzo per a treballar:

Com podeu veure hi ha el word (no volen latex), un episodi de Star Trek, un codi a mig debuggar i un peu (l'amo és en Jordi Rodriguez Brusi).

Si hauria d'estar treballant, per que estic aquí? Bona pregunta, ara estic corrent testos i cada test tarda 1 hora, si el test va malament i m'he quedat dormit: suposem que dormo entre 4 i 6 hores, això vol dir que perdo 4 o 6 tests... si treballo 10 hores al dia són 10 testos. Com veieu ara posar-me a dormir perdo un temps molt a atractiu.

Avui ha sortit una tira còmica molt adecuada a phdcomics

Resulta que ja vaig donar una versió d'aquest article el Dimarts a les 3:40 a.m. (entre Dilluns i Dimarts), avui Dimecres el meu advisor passava per davant del despatx (estic a la ruta més ràpida entre el seu despatx i el lavabo) i al veure'm s'ha recordat de mi i em comenta: "No m'he llegit l'article però li falten coses."

Senzillament fantàstic: "No m'he llegit l'article però li falten coses.", de l'estil podriem trobar: "No he corregit l'examen però as suspès" (Joel, pren nota), "No et conec però no et penso donar cap oportunitat" (les dones del mon ja han pres nota d'aquest, creieu-me)....

Finalment he aconseguit que m'expliques "que no hi veia":

1. "clarament no has explicat l'algorisme perquè no hi ha cap pseudo-codi...", resposta clara: "esta explicat en text".
2. "clarament no has comparat els algorismes perquè no hi ha cap numero", resposta clara: "en el text dic que no hi ha cap diferencia, perquè la diferencia és zero".
3. ...

Després d'uns quants claraments amb respostes clares i senzilles... he hagut d'afegir dibujitos, sembla que ara ja és més del seu gust.

A casa

Ja torno a ser a Chicago.

Estar per Barcelona (del 17 de Desembre fins al 7 de Gener) ha estat quelcom divertit.

He de dir que el 17 de Desembre vaig arribar a l'aeroport del Prat a les 11 del matí, ho vaig comunicar a certs interessats (sempre citant les paraules del nostre estimat ex-president: "Catalans, ja sóc aquí!") i vaig anar corrent cap a casa meva: El bar de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME).

He de dir que és un dels pocs llocs que trobava a faltar (no diré l'únic per ser políticament correcte).

• Els cafès de les 10 del matí, les 11 del matí, les 12 del migdia, el dinar de la 1, els cafès de la tarda (3,4 i 5) o la canya de xocolata de les 6 (pagant en professor Grané, està clar).
• Els companys que corren sense rumb (ni ganes d'anar a classe) i amb qui ti pots passar uns minuts (o unes hores a molt estirar) senzillament discutint la noticia estúpida del 20 minuts, la professora que no sap resoldre un límit o la última festa de la facultat...

Tot això no ho tinc aquí (si no parlen català mai podran ser tan amics com els que pareu per Barcelona).

Aquest Nadal volia (i havia de) fer feina. Tenia un parell de projectes relacionats amb el PFC i un parell involucrant coses antigues de la UPC. Ho vaig intentar, però com no els dies que vaig tenir lliures vaig estar refredats, i quan semblava millorar em van enredar a fer un projectet que prometia ser fàcil (quan més fàcil sembla una cosa més temps li acabes dedicant).

També he de confesar que, parlant amb els altres estudiants de la IIT, no sóc l'únic que s'ha posat malalt al Nadal. Diuen que és quelcom natural: Arribes a casa, veus la mama i tens ganes de que et cuidi... no crec massa en aquesta hipòtesis... però ves tu a saber!

Per tant el rendiment d'aquest Nadal és negatiu: No només no he acabat res sinó que m'he enredat a treballar més!!! (Això i he perdut un botó del mòbil, però això ja és una altra historia...).

Ara ja torno a ser aquí, són les 10 a.m i estic al despatx, fa casi una setmana que arribo a les 9 (no sóc el primer, però casi. L'únic que arriba abans que jo és un estudiant que està casat i té un fill, entenc que vulgui fugir de casa). Aquí a Chicago comença a fer "calor", portem casi 1 setmana per sobre dels -10 (i per sota del 0, però això ja era d'esperar). Les males llengües diuen que això significa que passarem fred al Febrer (la pregunta natural és: "més?"). Però no em preocupa, he tornat de Barcelona amb un parell de bufandes i un "gorro" ben parits (hi ha fotos, ja les penjaré, serveixen per si algú està deprimit i vol fer unes rialles). Be, jo vaig marxant que tinc un deadline pel 23 i sóc incapaç de redactar un paràgraf (com en Sheldon, haurien d'acceptar la meva paraula com a veritat absoluta i hauria de ser suficient amb un mail dient: "He fet això i funciona").

Agur!

Per cert, a Spotify ja s'hi poden trobar els millors grups de rock de la història mundial (i part de l'extrangera també): Lax 'n' Busto i els Pets. Només ho dic perque això no ha estat possible fins que les productores de discs catalanes n'han donat el vist i blau aquest nadal... per tant ara ja hi podeu trobar coses decents o les cançons d'Antonia Font ;)

També em veig històricament obligat a acabar el post felicitant en Joel Saa per guanyar la lliga de debat de la UPC. (Si vaig felicitar la Sara per merits personals, això també es mereix un mínim de reconeixement).