Felicitats

De forma official felicito a la Sara Riera per ser becaria de l'AGAUR, cosa que l'Alex Escala, en C. i jo ja en vam ser l'any passat.

Treballaras com un mono i 2700 euros no son suficients, pero igualment.

Felicitats!!

Per cert, avui quan m'he llevat i he sortit de casa estavem a -17 graus centigrads...

PD: Escrit amb american keyboard, certes tecles are missing.

Ser vago, de forma políticament correcte. I

Sóc vago, tothom ho sap. No és novetat.

Si anés a casa i digues: "Mama, sóc vago" no s'extranyaria, si digués: "Mama, vull estudiar un MBA" potser em portaria a l'hospital.

Abans tenia que possar una minima aparença d'ordre a la meva habitació, és el que té que un esser humà vingui de tant en tant a veure si estas viu.

Això aquí ja no pasa.

Així que donaré unes linees de com estic subsistin.

El que vols minimitzar és fer coses, entre d'altres possar la rentadora. Guia per a minimitzar el consum de roba neta:

• Porta 2 samarretes, maniga curta + maniga llarga, 2 de maniga curta... com vulguis, però que clarament la gent vegi la de sota.

D'aquesta manera no t'has de canviar de samarreta en un llarg període de temps: "No, no. Clar que em canvio, però només la de sota. La que és veu m'agrada molt i em defineix com a individu en un món global" (juas).

• Rota la roba.

Una persona normal i corrent posa la rentadora cada setmana o cada 2. Per tant si deixes la roba endreçada en algun lloc de forma històrica (la que et vas possar fa més temps clarament identificable) pots tornar-te a possar la roba al cap de 2 setmanes. (Jo utilizo una capça de cartó....).

• Tenir més d'una toballola i bons companys de pis.

Quant rentes tan poc la roba com jo, és molt important tenir una bona higiene (duxar-te de forma compulsiva quasibé). Per això ajuda tenir més d'una toballola (1 mullada i les altres secant) i tenir bons companys de pis (algú haurà de comprar el sabo no?).

• Que la gent pensi que vas "fashion".

Vaig possar una rentadora de roba fosca fa 1 setmana (avegades no hi ha més opció). La roba encara està per plegar i per tant ara està arrugada a més no poder, no problema, la roba arrugada és fashion.

Una de les coses que vols fer és minimitzar els cops que has d'anar a comprar.

• Els laboratoris tenen labavos, els labavos tenen paper de bater....

No penso elaborar més. Només diré que fa 2 mesos que no anem a comprar, sencillament el porto de la feina.

A mesura que vagi trobant més formes de ser vago sense ser guarro, les aniré pujant.

Fred i neu

Hi ha neu al carrer.

No és una linea d'una canó nadalenca, hi ha neu al carrer.. for real!

Dijous va nevar, però no feia prou fred (1º C) com per a que la cosa es quedés.

Divendres va començar el fred (0ºC de màxima!).

Aquest cap de setmana ha estat espantos: -4º C a -1º C.

Aquesta nit ha nevat.

Per a sortir al carrer jo porto:

• Samarreta tèrmica.
• Samarreta de maniga curta a sobre de la tèrmica.
• Polar a sobre de la samarreta de maniga curta.
• Sudadera amb caputxa a sobre del polar.
• Gorro entre el meu cap i la caputxa.
• Bufanda entre la meva cara i l'exterior.
• Guants.
• Anorac a sobre de tota la resta.
• Mitjons gordos.
• Descansos.

He intentat de deixar alguna capa a casa ("va... avui no cal portar el polar"), aleshores tens fred. Altrament, no s'esta malament al carrer. (Suposo que sense la samarreta de maniga curta... podria viure igualment).

Dormo amb dos edredons, s'està molt bé sino fos pel pés....

Un cap de setmana llarg: Thanksgiving

Be, com molts ja sabeu aquest dijous passat va ser Thanksgiving, això ha ocasionat un pont: de dimècres fins a diumenge.

Dimecres:

No tenia res a fer a casa, així que vaig venir al lab i vaig estar pencant. Vaig aprofitar per a comprar una entrada per anar a veure els Bears el diumenge que bé.

Temperatura exterior (quan vaig anar a dormir): 0 graus (potser anar a veure un partit de futbol en camp obert no és tan bona idea...).

Dijous:

Vaig anar a passar el dia a casa d'uns companys del meu lab (de Madrid). El plan era: Arribar sobre les 10 del matí per ajudar als labmates a cuinar i dinar sobre les 3 p.m.

La realitat va ser una mica diferent: Vaig llevar-me a les 2 p.m. i vaig arribar sobre les 3 p.m. (apunt per dinar). Però aleshores vaig descobrir que ningú havia preguntat al "chef" a quina hora estaria cuinat el pollastre gegant aquest..... El pobre nano (un estudiant de medicina d'origen arab), va estar cuinant des de les 7 a.m. i el turkey no va estar apunt fins les 11 p.m....

A la foto següent ens podeu veure apunt d'atacar, després d'un dia de poker i televisió americana sense casi menjar res.

Divendres i Dissabte:

Dormir, tele i llegir.... (en el fons era vacances no?).

Diumenge:

A les 12 p.m. haviem quedar per veure el partit del Barça en un restaurant Espanyol aquí a Chicago. No sóc massa futboler (em vaig enterar de que hi havia devanter nou), però portar una samarreta del barça el dia que veus el partit amb 17 persones del R. Madrid... no té preu.

Abans de començar vam fer una porra entre tots, el meu resultat (3-1) ja estaba agafat així que vaig ser pesimista i vaig dir: "1-0".... (7$ cap a la butxaca!).

Dilluns mati:

Acabo d'enterar-me que m'han donat la beca Bancaja per a fer el PFC a USA... fantàstic! (jo no l'havia demanat....).

Quan un fa recompte del cap de setmana: + 7$ de la porra, -1$ de la porra -1$ del poker... una beca de 1200 pot ajudar.

Block-Model Motion Estimation in CUDA

Ahir vaig tenir una nit profitosa... i no, no és com la del carnaval de l'any passat. És un altre tipus de profit.

La meva implementació d'un algorísme (block-model motion estimation) en CUDA va 100 cops més ràpid que la meva implementació del mateix algorítme en un sol core (i no, no vaig fer trampes: ambdues implementacions són tan eficiens com vaig poder).

Per cert, mentrés possava les simulacions (els casos grans 1920x1920 pixels tarden 64 segons en la CPU i 0.613 en la GPU) vaig aprofitar a possar dos rentadores (una per color).

Problema: em vaig aburrir abans de plegar tota la roba.

Resultat: tinc l'armari fet un caos.

Val això tampoc és nou, però ara no és un caos com la FME després de la festa de Nadal (per cert algú sap quan cau?), sino és mes aviat un caos com la FME després de la FMEsta.

Vagi bé!

fMeros, vigileu

Qualsevol que tingui una samarreta de la fme on hi posi fMe... perquè és llegeix:

"F Me"

Només diré que vaig tardar un parell de dies a entendré que aquest era el motiu que els meus companys de pis es partissin el cul de mi.

(Si encara no ho heu entès visiteu: http://en.wikipedia.org/wiki/F_word, la primera opció).

Com detectar que el PFC no va bé....

Després de dos mesos diria que estic capacitat per a proposar unes quantes preguntes que serveixen com a indicadors de com va el PFC.

En altres paraules (qui no entengui Intel·ligència Artificial salteu a la nota A, gràcies).

En aquest post proposem (jo i jo) un conjunt de preguntes (Omega), tal que si vosaltres les responeu amb sí o no (a l'acció de respondre un conjunt de preguntes l'anomenarem R(Omega), i la imatge serà un conjunt de zeros o de uns) tindreu la informació suficient ( R(Omega) ) per a saber si el vostre PFC/Thesis va bé.

Per a fer la decisió de si va bé o no va bé cal raonar aquesta informació. La meva hipòtesis és que el conjunt de preguntes és suficient per a que aquest raonament és pugui mecanitzar amb una funció (F) i detecti si tot va be (1) o no (-1) (o wtf=0).

L'esquema és senzill:

El que vull dir és: Vosaltres contesteu les preguntes (Omega) i crec que no cal saber exactament quina pinta té F per a poder dir si el PFC va bé.... (per a mi que F és F = max{R(Omega)}, vamos que si a una contesteu que si... esteu fotuts....).

Les preguntes són:

1. Portes més de 2 mesos treballant i encara no tens ni la menys remota idea de que serà (ni tan sols de com és dirà) el teu PFC?
2. Portes més de 2 mesos treballant i encara no tens ni la més remota idea del que fa el teu professor?
3. Has sentit la frase: "We have to change the area of your project" més de 3 cops en 2 mesos? (i has hagut de controlar el: "Ok, yes. But... WTF is my project about?").
4. El teu professor diu frases com: "I'm trying to push you harder because you want to study a PhD. This is a good training" (No et fot...)
5. Estàs treballant en 4 projectes diferents, tots per al teu professor i cap d'ells amb pinta de ser un PFC?
6. Cada vegada que acabes una reunió amb el profe et diu: "Are you still having fun?"?
7. Perds 2 hores cada matí mirant acudits per Internet, llegint el diari, mirant fan-sites, contestant mails....?
8. Fas dinars de 1 o 2 hores?
9. Marxes dels últims del lab però sempre abans de les 7 de la tarda (no fos cas!) per poder fer una bona siesteta a casa?
10. Cada nit has de preguntar a algú (google inclusive): "Quin dia de la setmana és?", perquè no tens cap noció del temps (per ser exacte la teva vida es pot definir com a: "Un blurring d'esdeveniments que van passant al meu voltant").
11. Cada nit portes papers cap a casa a la motxilla per a llegir..... i cada matí els tornes a portar cap el despatx sense haver-los tocat?
12. Finalment. Tu et vols dedicar a un camp A (en el meu cas Algoritmia i Complexitat), vas venir a treballar en B (Processat d'Imàtge), van descobrir que sabies màtes i et van possar a treballar en C (mètodes numèrics i mètodes estadístics per a l'aprenentatge)?

Nota A: Per qui no ho hagi adivinat: avui he passat massa temps llegint i pensant en mètodes estadístics per a l'aprenentatge. Després m'han proposat (la paraula adequada seria més aviat: m'han deixat el mort) encarregar me de fer la recerca bibliogràfica per a un projecte que encara no saben de que va (la meva feina és decidir quina "pregunta" és worth answering).

La setmana que bé és Thanksgiving, això vol dir que tinc un pont de 5 dies.

Cuinar

Ahir em vaig fer el sopar!

Aquest cap de setmana he estat a Macomb, Illinois, per fer un GRE. Quan tingui més temps i hagi trobat fotos adequades explicaré les meves vivències a Macomb (creieu me, faran riure....).

Ara per ara el que importa és que ahir vaig arribar a casa meva sobre les 10 de la nit. No havia sopat res i tenia gana. Començo a estar fart de la dieta americana de no cuinar: Chesse burger, Hot dog with cheese, taco with extra chesse, french fries with cheese... (si, molt de formatge que passa?).

Així que vaig decidir cuinar....

No se perquè la gent és queixa tan... tampoc és tan difícil.

El meu sopar va consistir en .... Ramen!

No s'accepten comentaris sobre l'ordre de la meva taula, gràcies.

Instruccions/recepta per a cuinar/fer Ramen:

1. Comprar el Ramen (1 dollar)
2. Bullir aigua (tampoc cal bullir la, 2 minuts al microones i ja està)
3. Posar l'aigua al pot
4. Esperar 3 minuts (ho vaig cronometrar!).
5. Menjar!

Val, potser ara els tiquismiquis diran que això "no és cuinar". El meu argument és: Tal i com ho vaig comprar no m'ho podia menjar no? Per tant cal un procés de preparació, no? Aquest procés és va portar a terme a la Cuina (no tinc microones a la meva habitació). Ergo, ahir vaig cuinar.

Vagi bé!

Bulls - Lakers

Motivat per l'interés de l'Anna he decidit comprar 1 ticket per al partit Bulls - Lakers del 15 de Desembre.

Ara només em calen entrades pels Bears i Blackhawks.

Breakfast at 4 a.m.

Divendres per la nit (o dissabte pel matí, cadascú que ho ajusti com vulgui), quan jo anava ja cap al llit (a les 3:45 a.m.) un dels compis de pis salta i diu: "I'm hungry! let's have breakfast!!!".

La meva reacció lògica és pensar: "val, ara es posarà a cuinar". Estaba equivocat.

No només els 7eleven està obert 24h al dia (si, he anat a comprar yogurts a les 3 del matí, passa alguna cosa?), sino que també hi ha restaurants i cafeteries obertes les 24 hores. Atenció: això no vol dir que tanquen tard o obren aviat.

Nosaltres esmorzant, són les 4:30 a.m.

Es una cosa que m'ha sorprès: aquest és realment el país del consumisme on si tens diners no hi ha res que et pugui parar (ni tan sols la hora!!!).

Trick or Treat

Primer de tot he de dir que Dissabte no vaig anar a demanar caramels, ni tan sols em vaig disfressar (encara tinc la meva vegonya encara em pot). Només camisa, americana i "tirando" (puc dir que anava disfressat de no-estudiant-universitari).

El que vull destacar és el "menjar" que ens donaven a la cafeteria:

Un dit amputat!!

Un muffin "observador"

Deixeu-me acabar el post amb una gran reflexió: A Estats Units hi ha molta crisi econòmica.... Això es fa patent en les disfresses de les noies, les pobres van amb molt poca roba (això ha de voler dir que no tenen diners per comprar-se vestits de la seva talla no?....).

Vagi bé!

Halloween, Kiwi!!!!

Aquests som casi tots els companys de pis (falta el que esta fent la foto). Com podeu veure ahir vam celebrar la nit abans de Halloween. L'Elezar va disfressat de kiwi.


També vaig veure disfresses de Rorschach, vampirs, col·legiales, peter-pan....

Jo porto una samarreta de Star Trek, vaig disfressat de Treki..... A la gent no li va fer gràcia....

Vagin be els panellets, les castanyes i els boniatos!!

Halloween, imatges 1

Aquestes son les primeres imatges de Halloween a IIT, son fotografies del menjador:

Update fet des de pc amb teclat america.

Noves

Fa molt que no passo per aquí, moltes coses he estat fent (i parlant com yoda intentant).

La recerca de mitjons i demés elements segueix oberta. Mai hagués pensat que això de mantenir una habitació tan petita neta seria tan complicat. Aquí teniu un petit chart de com buscar roba que posar-se pel matí:



Aquest país es molt curiós, Amazon és impresionant. Que et lleves un dia i tens ganes de llegir un llibre, o veure una película o has de comprar un disc dur per fer backups... ho demanes i pot estar al dia següent ( o a la setmana següent depèn de quant vulguis pagar per transport). Un dels meus company de pis compra legos quan esta borratxo....

També tenim un 7eleven obert les 24h del dia, que tens gana a les 4 a.m..... vas i compràs quelcom de menjar.

Halloween és una època divertida, no és la castanyada (trobo a faltar paneyets si algú els vol enviar per correu....), però realment que aquí la gent ho viu molt. Hi ha carabasses per tot arreu, gent disfressada pel carrer i a les botigues venent bosses immenses de caramels.

Vaig a petar de feina, jo nose com m'ho monto però el meu Erasmus no és com els de l'altre gent....
Per cert, felicitats a tots els llicenciats i llicenciades que vam obtenir el títol el passat dia 23, tenim un bon tros de padrí. Sembla que fos ahir quan vam començar (alguns de nosaltres a segon directament i la primera classe va ser Geometria amb el nostre padrí actual) i ara ja toca buscar-se la vida.... bufffffff.

El meu projecte

Aquesta setmana han passat un parell de coses interessants a la feina, deixeu-me que m'expliqui com cal.

Ahir anava pel departament cap a la porta, per dinar, despistat com sempre (mirant cap al sostre, intentant de que ningú em veies...) quan el meu advisor em veu i em diu: "Hey, com here just a moment". 10 minuts després tinc un portàtil que he d'arreglar. Fantàstic, no hi ha com ser el informàtic del departament.

Ahir per la tarda em ve a donar feina perquè ell marxa 2 setmanes i clar "you work too much and you are goint to get bored". Fantàstic, m'he de llegir un llibre, entendre'l, llegir-me un article seu, entendre'l i mirar-me el seu codi (ell mateix reconeix que "it's nasty").

Fins aquí tot normal (he tingut bosses més exigents a Barcelona, no passa res). Vam quedar en que ahir per la tarda m'enviaria un mail amb un parell de fotos com a test per a processar... el correu no va arribar mai (torne-mi, no és estrany, la gent s'oblida de mi, normalment les dones... però als jefes també els hi passa).

Aquest matí arribo tard al despatx (com de costum), el advisor arriba més tard que jo i em ve a veure per a dir-me: "So I have another project for you, do you feel like doing it?".. Francesc's answer: "WTF?". Resulta que ell havia enviat un mail a un tal Francesco XXX, un amic seu, i aquest havia contestat: "I do not feel like doing this project. Will this affect my grade?" i clar, el meu jefe (molt simpàtic això si), m'havia buscat una nova feina per a fer. Un cop explicada la confusió riem una estona i marxo a acabar d'arreglar l'ordinador.

Per la tarda li porto el laptop en funcionament (jo no hi guardaria informació important si fos ell, el disc dur esta molt cardat...) i em torna a comentar: "Thanks to the misunderstanding I thought about an interesting project for you to work in", clar no li diràs que no, així que et dona un conjunt d'articles (la majoria del Ricard Delgado) i et diu, "apa, llegeix!" (traducció potser no del tot literal).

No només això, sinó que afegeix: "You have a degree in Mathematics, haven't you?", així que surto del seu despatx amb un llibre anomenat Statistical Learning Theory de'n Vladimir N. Vapnik. Degut a que no entén una demostració on es fa una derivada complicada i siusplau que m'ho llegeixi i l'hi expliqui.

En definitiva, he començat la setmana com l'informàtic que arregla portàtils i l'acabo com el matemàtic que llegeix demostracions....

Per acabar només us vull referenciar a un blog de la UPC, el blog ARCITEC. Aquesta gent es va posar en contacte amb mi quan em van concedir un projecte de recerca per a grups d'estudiants sota la supervisió de'n Sebastià Xambó. Em van demanar escriure una descripció del projecte i enviar-la per a que la poguessin penjar. Entre en Sebastià i jo la vam redactar (això vol dir que jo la vaig escriure, ell la va llegir i la va tornar a escriure al seu gust). A la gent d'ARCITEC no els hi va agradar la forma massa formal del escrit així que no ho van publicar. M'ho van comunicar el Dilluns i jo els hi vaig enviar un text i una foto preguntant si aquest format els hi agradava més, sembla que si, ara ho han publicat amb el nom Amb el batec del cor.

3 hour exposition

Avui he fet una xerrada de 3 hores, si us dic que aquesta nit passada en vaig dormir 2...

Aquesta gent treballa com no esta escrit.

UPC Fail!

Estan de conya no?

Estic per enviar aquesta imatge:

Horaris

Porto els horaris molt canviats.

Avere si m'explico... Vaig a dormir a les 4:30 am, em llevo a les 9:30 (aprox), treballo fins la 1pm, vaig a dinar i faig una siesta (no m'aguanto dret!) fins les 2:30pm. Treballo fins les 6pm i vaig a sopar, quan arribo a l'habitació tinc son i dormo això de 7pm fins a 9 o 10 pm.

Així és impossible recuperar el ritme! (Nota, són casi les 3 am).

Per cert, aquí ja comença a fer fred.

Temps

Fa molt temps que no dic res, no puc dir que hagi estat més enfeinat del normal (encara que ja tinc la feina del PFC molt mes clara), tampoc he estat llegint més del compte (quan has sopat a les 6 de la tarda poques coses queden per fer fins que es fa fosc).

Gran part d'aquest temps que no he dit res ha estat per culpa de:

EL MITJÓ! (imàtge d'arxiu)

L'altre dia vaig possar una rentadora de roba clara (buaf ja es la 3a rentadora a la meva vida...) i després de la secadora (i de tenir-ho estés a la meva habitació durant 2 dies, per mi que la secadora encara no la domino massa), vaig descobrir que hi havia un mitjó sol i abandonat, el pobre no feia massa bona cara (mirar la foto d'arxiu). He estat fent de detectiu -a escollir entre Sherlock Holmes, Poirot o el capitan Gadget- durant 4 dies, que si a la rentadora, que si a la secadora, que si al filtre (jo no sabia que les maquinotes aquestes portesin filtres... els telecos sou de molta utilitat a la vida real!!! xD ), que si pel passadís....

Pufff, no sortia, fins i tot vaig arribar a mirar a la bossa de la roba bruta i a la bossa de la brosa (coses mes extranyes han passat).... Finalment, ahir, es va resoldre el misteri: en un atac d'investigacio inconscient -vamos que fotia fred- vaig agafar una manta del terra i el mitjo estaba just a sota.... Em sembla que cal possar una mica d'ordre aqui.... almenys potser servira per allargar la meva existencia (cada cop que entro ensopego amb alguna cosa).

Apa, jo vaig a endreçar (que no netejar!) aquesta cova, com va per les altres bandes del planeta?

Mireu, aquesta tira comica aveure si mi puc sentir identificat o no:



Per cert, he rebut records d'una gran persona, que consti que jo també trobo a faltar estones al bar de la FME! Això no és el mateix, no hi ha el cafè de les 9, ni el cafè de les 11, ni el cafè de les 5 (començo a pensar que prenc massa cafè!), ni el cubata després d'Abstracta/GD2.... buff això és molt diferent! (aquí la gent, treballa!!!)

Edito: si he tardat tan a postejar és per la mandra de canviar de teclat americà a català.

Un mes

Ja porto un mes aquí, sembla mentida encara no he mort, no estic intoxicat.... Realment estic sobrepassant les meves expectatives....

Aquest cap de setmana hem tingut un petit pont: 5-6-7 de Setembre, degut a que el 7 era el Labor Day.

M'agradaria dir que vaig aprofitar a visitar la ciutat, a posar un altre cop la rentadora (això d'anar net requereix mooolta feina), a estudiar o fins i tot estaria content si pogues dir que vaig fer el llit.... Realment he fet el vago: llegir uns llibres que vaig comprar a la llibreria del campus la setmana passada (res útil, només ciència ficció), dormir fins l'hora que volia, jugar al billar amb els meus companys de pis (quan vaig arribar havien estat 1 hora fen xupitos de vodka, jo era el millor jugador...), jugar als darts amb els meus companys de pis, jugar al Halo 3, anar al cine...

També cal dir que he ajudat als meus companys de pis amb els seus deures, sóc el més gran (en edat, no en alçada) i sóc el math-major per tant quan tenen preguntes amb edos, calcul vectorial o una formula qualsevol em pregunten. Ahir vaig demostrar noseque de teoria de fluids (els pobres no saben llegir una formula), vaig resoldré una edo (una noia que no sabia trobar les arrels d'una equació de 2on grau) i vaig instal·lar OpenGL a l'ordinador de l'informàtic (no sap buscar pel google). Estic on fire!


Podem dir que no he fet res productiu per la societat. Que maco que és això de viure sol xD. No no, ara sense conyes, la feina és realment interessant, els companys de pis són "curiosos" i la ciutat és maca.

Sobre el pfc, he de dir que en dos setmanes he après el que és un filtre, com es poden implementar, com s'haurien d'implementar eficientment. He acabat picant la Transformada del Cosinus Discreta i un Blurring facilet (no cal saber res de filtres, senzillament saber llegir un sumatori). Ara estic fent provés per veure com millorar-ne l'eficiencia... Psee després els telecos diuen que la seva carrera és difícil.... ;)

Cantar a la meva Xancleta...

Els que em conegueu una mica sabreu que tinc "certa" tendència a portar xancletes, i si em coneixeu una miqueta més segur que heu vist les meves xancletes grogues...

Avui, al voltant de les 6:40 pm, en el 3300 de South State Street... han... "mort".



Aquestes companyes inseparables han visitat amb mi Londres (Màxim, jo i xancletes fa dos estius), Lisboa (swerc 07), Nüremberg (swerc 08, imatges a continuació), Budapest (challenge 24 07 i 08), Cuba (gener passat), Califòrnia, Nevada i ara Illinois...

Un primer pla, després de 4 hores picant codi i encara aguantaven!

Fins i tot van venir a recollir el premi amb mi

Realment no tinc paraules....

Però no patiu, un dels enginyers aeronàutics ha dit que ho pot arreglar i l'enginyer químic m'ha comentat l'existència de "pegamentos" que fan miracles.

La rentadora: primer boss

Aquest intenta ser un post freak... jo aviso per a que després no us queixeu...

Dissabte passat -si fa casi una setmana però he tardat en recuperar me del trauma- vaig posar una rentadora, no una rentadora qualsevol sinó... la meva primera rentadora! (si això fos un tv-show ara hi hagués hagut un redoble de tambor i un cop de plats).

L'algorisme per a posar una rentadora sembla senzill... a més aquí el tenen escrit a la rentadora
El resumeixo per si no es veu correctament:

1. Posar sabó (sensat)
2. Posar la roba (carall fa falta posar la roba per a rentar la)
3. Tancar la tapa (uff aquestes instruccions fetes per ser enteses només per astronautes de la nasa...)
4. Escollir el programa en el display.
5. Pagar (juas no se'ls hi oblida ehhh)
6. Posar el suavitzant quan toca

Un diu, collons, això sembla fàcil... Juas: trampa! Heu anat a comprar sabó o suavitzant a un super?

Francesc: Vull sabó per a rentar la roba.
DependentaSemiSimpàtica: De quin tipus?
Francesc: Del de rentar la roba.
DependentaJaMenysSimpàtica: Si però, de quin tipus?
FrancescMosquejat: Del que es posa dins la rentadora.

Nota: Resulta que hi ha un nombre de tipus diferents de sabons que un home sensat no pot ni imaginar. Fantàstic.

15 minuts de llegir etiquetes, utilitzant l'anglès aprés a classe, en els llibres i llegint articles tècnics... que útil!, després et decideixes per un sabó concret (el pot té un color brillant i és barat per tant realment és el que més atenció t'ha cridat).

Ara, si et semblaven que hi havien molts sabons es perquè encara no havies vist els suavitzants!!!!!!

Aquest el vaig escollir d'una forma més democràtica i sense deixar me enganyar pels pots brillants: amb els ulls tancats i a l'atzar!

Ja ho tens tot apunt: el sabó, el suavitzant, la roba...

Merda no! La roba cal separar-la en Blanca, Color i Negre. (Atenció en aquest punt: color vol dir que és diferent de blanc i de negre, no és una forma políticament correcte de referir se al negre).

Molt be, la teoria està clara si barreges colors una cosa es pot destenyir.... Si això li dius a un pallo que ha fet arquitectura, educació física, econòmiques o algun altra d'aquestes coses els hi deu ser útils. Però nosaltres som cientifics i/o enginyers -pseudo- així que pensem bé que cal fer? Separem el color en RGB? Piquem un petit algorisme que digui que una cosa és "blanca" si roba.r > 0.9 and roba.g > 0.9 and roba.b > 0.9? Cal separar els colors entre si (si la samarreta verda es torna de color xungo per culpa del banyador vermell...)? Fem particions del cub de colors en boxels i separem per intensitat ajustant les franges? ...

Encara no he trobat cap solució clara -s'accepten, fins i tot es demanen, suggerencies.

De moment tinc sort que la única roba que tenia per rentar era blanca i grisa i ho vaig posar tot junt.

Ara arribem al display:

Com no es veu massa bé escriure el que hi diu:

• Normal, Perm Press, Delicates
• Hot, Warm, Cold

Aha, lògicament aquí també em va donar per "sobre-pensar". Com decideixes si la roba és normal (samarretes...) o delicada (com es facin malbé els calçotets...)? Contes el nombre de peces delicades que hi hagi, el nombre de peces normals i esculls el programa que tracti al màxim nombre de peces?

A més, definim Hot, Warm i Cold... en algunes etiquetes de la roba hi posa temperatura.... A més a més, l'aigua a 20º aquí a Chicago seria calenta però a Barcelona freda i la meva roba és catalana (encara).

Puffff que complicat, finalment vaig escollir el programa per a roba normal-fred i que peti qui peti tu!

Va, per fer un símil amb el Mario Bros. El primer boss ja està passat, ara seguim jugant la partida!

Després de tot això se'm va acudir fer un petit programet en PC (si tinc temps, qui sap...) seria quelcom tan senzill com una petita base de dades de la teva roba amb informació sobre el color, la temperatura de rentat, temps de secat.... Aquest t'hauria de dir cada matí que posar-te per tant de que tota la teva roba s'utilitzes per igual i per a minimitzar el nombre de rentadores i maximitzar la seva capacitat (realment també et diria: demà toca rentar!).
Té moltes formes d'expandir-se: es pot connectar a Internet per a mirar la previsió del temps i d'aquesta manera recomanar roba adequada (per molt que calgui rotar pantalons jo els curts a l'hivern no me'ls poso, ho sento) o que et fes anar una mica a joc (si porto xancletes grogues amb un pantaló verd i una samarreta vermella se m'acostarà menys gent de la que ja ho fa).

Ahh, per si a algú l'hi interesa: la primera rentadora va anar força be. Torno a tenir roba neta!!!!

Chicago, ja hi sóm!

Ja estic aquí, el destí final del meu viatge d'estiu i l'iníci del que sembla una petita aventura.

Primer de tot he de donar les gràcies a la persona que ha fet que això sigui possible, per tant: Gràcies!

El pis és un lloc molt divertit, compartim habitació 2 Aeronautical and mechanical engineers, 1 Computer Scientist (no sóc jo), 1 "arki" (denominació pels arquitectes) -aquest és de Madrid, un dia puc fer un post només d'ell perquè... tela....-, 1 Chemical Engineer i jo mateix. El millor de tot: són tan endreçats com jo!!!!!!!!

Mireu:

La meva habitació està millor:

i ja tinc llibres a la estanteria:

Aquests americans no paren: vaig arribar Dijous per la nit i aquella nit em van convidar a una festa (em vaig negar a sortir, estava cansat). Divendres per la nit vaig acabar en una festa a la residencia del costat i ahir (Dissabte) la vam tenir al nostre pis (bronca dels veïns incluïda però era l'aniversari de l'arki y no hi havia opció de no fer-la). Si avui no hi ha festa no és per falta de ganes (he passat per davant les fraternitats fa un moment i tenien la música a tota pastilla) sinó és perquè demà comencen les classes y tots volen anar el primer dia per assaventar-se de si el profe es estricte, si l'assignatura serà fàcil... degut a que si no els hi agrada es poden desapuntar sense cap problema.

Ah, per cert, els meus companys de pis ja m'han posat un mote (Francesc no ho saben pronunciar i quan vaig dir Massanés van riure mooolt), em diuen FM - les meves inicials. De moment vaig margi pel mon (menjo sol i tal), però aquí la gent és molt oberta i amable (pocs dies acabo de menjar sense que algú m'hagi "adoptat").

Vagi bé!

Sin City

Ara ja fa un parell de dies que vam deixar Las Vegas, després de tantes llums i coses brillants (és moooolt difícil concentrar se en aquestes condicions) anem a fer un resum de com va anar tot....

Irònicament aquesta foto està feta la última nit!

Las Vegas és un carrer, el strip, on estan tots els casinos importants (actuals i antics). Pots visitar els carrers inundats de Venècia on els gondolers passen amunt i avall en el Venetian, pots veure la torre Eiffel i els edificis més típics de Paris en el casino Paris... Hi ha entorns per a tots els gusts, això si. Tot ple -a rebentar- de màquines on jugar i taules on deixate els diners.

L'Alex Escala i jo a la porta egípcia d'un casino!!

Clarament -no podia ser menys- em vaig jugar 10 dolars al BlackJack (aquesta era l'aposta mínima). Clarament, no podia ser d'una altra manera, els vaig perdre. Explicaré el que va passar una mica per sobra, jo tenia 15 i la casa tenia un 4 i una carta amagada (altament probable una figura i per tant 14).

Jo amb els meu 10 dolars en fitxes!

Com jo suposava que ella tenia un 14 i jo un 15 el raonament va ser: Com ella té menys de 17 haurà de treure'n una. Per tant ella em pot guanyar amb la carta que treu o pot perdre (dos opcions, prou simple per a un informàtic). Si treu una carta guanyadora per a ella vol dir que serà 1,2,3,4,5,6 o 7. Si en canvi sóc jo qui demanà la carta i treu un 1,2,3,4,5 o 6 sóc jo que guanyo. (En el seu moment va tenir la seva lògica, dos segons després ja no). Per tant enlloc de perdre perque ella em guanya vaig dir: "hit me" i va treure un 8. Podria haver guanyat, si. Vaig perdre, també. Així és el joc!

De Las Vegas cal destacar dos coses:

• Hi ha un nombre no numerable de botigues: marca que pensis, marca que trobes; Gucci, Ralph Lauren, Luis Vuitoon... Això vol dir -sense ser sexista clar- que anar-hi amb una dona pot ser similar al infern (la calor ja la posa Las Vegas).
• Hi ha crueltat contra els animals, deixeu me elaborar una miqueta això.

En el Hotel/Casino MGM aquesta coneguda productora de películes sempre ha tingut un lleó com a mascota i per tant no és extrany pensar que a les vegas i tindrà una estàtua d'un lleó. Això és natural. Perfecte, cap problema.



Fins i tot no em vaig estranyar massa quan al entrar en el Casino vaig veure que tenien dues cries de lleó per a ser observades per la gent. En el fons una cria de lleó no és res més que un gatet (un gatet que quan sigui gran serà capaç d'arrencar te un braç d'una "carícia", però un gatet al cap i a la fi). A més tenien a dos cuidadores jugant amb les cries i alimentant-los. Per 200 dolars tu podies fer aquesta feina per 5 minuts. Una altra vegada, cap problema. És fins i tot maco i si t'agraden molt els animals passar 5 minuts amb una cria de lleó no té preu.



Però el problema bé quan veus que també i tenen un lleó. El rey de la selva, en un espai tancat -molt petit- i amb totes les parets de vidre on la gent hi dona copets per a que es mogui. No penso dir res més.



Per acabar, deixeu-me ensenyar una platja en mig del desert. El contrast és important i serveix per entendre que no hi ha res que un yanki faria per guanyar diners.



Ja sóc a Chicago, això si que no té cap desperdici....

Los Angeles

Apa, avere com explico això...

Primer de tot al arribar a L.A. (no és "cool" dir Los Angeles) un xoca amb el par de la Universal, és realment divertit expliquen moltes coses sobre els efectes especials que fan, et porten a traves d'estudis de rodatge (teòricament estaven filmant CSI, Ghost Whisperer i Desesperate Housewifes).


Finalment acaba cansant una mica (molta calor, molta gent i molta cua no es una bona combinació)

Després vam arribar a UCLA, just al costat de Beverly Hills. Un lloc immens: 6 pistes de tennis, una pista d'atletisme, 2 camps de futbol americà, una zona de congressos, una zona de museus, els departaments, una quantitat incontable de jardins i jardinets....

Les conferències van ser molt interessants (si les entenies suposo que ho eren). Nosaltres varem assistir a unes quantes (apart de la nostra no hem vam entendre cap!!!!). Per a que us feu una idea aquí poso una imatge que retrata a l'assistent típic

Per ser sincer jo només matinava per esmorzar i anava a la sala de conferencies per l'internet d'alta velocitat.

També posaré una foto de la nostra xerrada per a que quedi constancia que a aquell si que vam anar (i no ens vam dormir!)

Cal comentar que després d'esmorzar i dinar una setmana a una universitat americana entenem perquè la gent d'aquí arriba a tenir tal volum!

Ara sobre L.A., lògicament vam anar al passeig de la fama a Hollywood. Vam veure les estrelles i les firmes de personatges com: Will Smith, Matt Damon, Gregory Peck, Frank Sinatra, Sean Conery, Al Pacino, Peter Sellers, Bruce "Yippee ki yay" Willis, James Stewart, els germans Marx, Humphrey Bogart... però sense cap mena de dubte el més important és


També vam visitar altres parts de L.A, però crec que una imatge val més que mil paraules (i a més no tinc ganes d'escriure tan)

La foto no està preparada, en Carles em va enganxar per sorpresa!

Fins la propera! (Las Vegas, Sara R., en aquesta ciutat si que em tindries enveja perqué no l'estic aprofitant com faries tu!)

Primera etapa

Portem ja 4 dies a California!

En molt poc temps em recorregut una distància molt gran degut a que em anat de Los Angeles a San Francisco, a Berkeley, a Palo Alto (Stanford) i a Los Angeles un altre cop. Però -com diria Jack the Ripper- anem per parts.

Primer de tot ens llevem a Los Angeles, és el nostre primer dia aquí i el cel ja era més blau, l'hotel més maco i el trauma de l'avió ja estava casi oblidat. Així que anem a buscar el cotxe i comencem la nostra aventura.

Després de 7 hores de volant, quan ja estava una mica cansat de conduir, parem en un hotel aprop de San Francisco i decidim passar-hi la nit. El recorregut que vam seguir és aproximadament aquest

View Larger Map

Així el següent dia decidim visitar San Francisco, en un acte inconscient lloguem dues bicicletes i comencem la nostra ruta. Sara R, Ja se que no té prou glamur com visitar-ho amb limusine (que seria la teva opció).

Al fer 5 hores en bicicleta aquesta foto reflexa clarament com vaig acabar

En la meva defensa deixeume penjar el recorregut que vam fer

View Larger Map

Ordre de 20 milles

Cal notar però que va valdre la pena: San Francisco és una ciutat molt maca. No sóc enginyer de camins però els ponts em van impressionar. Hi ha molta gent al carrer però quan entres en un dels parcs és com estar en la naturalesa.

Després d'estudiar el sistema de trens vam arribar a University of California Berkeley. Sembla que estiguis en una ciutat independent del mon, enmig d'un petit bosquet. Apart es veu que allí els enginyers tenim la reputació que ens mereixem.


Per si no es llegeix, el banner publicitari diu:

"Where Engineers are Cool!"

Això va ser tot pel dia i ens vam retirar a dormir. Just abans d'anar al llit descobrim que tenim els braços i el nas cremat d'anar en bicicleta: ja ho deia jo, l'esport no és sa!

Un nou mati, una nova aventura. Al dia següent varem decidir anar a veure Stanford abans de tornar cap a Los Angeles. Si UC Berkeley semblava gran, Stanford podria ser un país independent: Una gran avinguda -1 o 2 milles- voltada de boscos -no es veuen edificis- et porta des de l'entrada de la universitat fins a l'edifici principal. Realment és quelcom que cal veure en persona.

Com a bons informàtics al veure aquest edifici ens vam veure obligats a fer una foto.

La foto ha estat retocada, només podia sortir un cada vegada donat que viatgem els dos sols

Després d'això ha tocat cotxe per la costa durant dos dies (vam decidir no allargar el viatge i parar a dormir pel camí).

Les aventures a Los Angeles queden per un altre post!

Ja hi sóc!

Mirem com ha nat el viatge:

• A les 6:30 a l'aeroport del Prat.
• A les 8:05 l'hora teòrica d'embarcament.
• A les 9:15 l'hora real d'embarcament.
• A les 12:15 l'hora d'arribada a l'aeroport de Dusseldorf.
• A les 12:00 l'hora d'embarcament a Dusseldorf.
• A les 13:00 l'hora de sortida teòrica de l'avió.
• A les 14:00 l'hora de sortia real de l'avió.
• 11 hores al costat d'un nen petit (1 any o 2 anys aprox) plorant cada hora, hora i mitja.
• 1 hora per les maletes a l'aeroport de Los Angeles.
• Males indicacions del personal de l'aeroport m'han fet caminar 2 carrers fins a l'hotel (cutre, ara entenc la definició de cutre).
  

En general, he arribat fet caldo, cansat i amb poques ganes de moure'm de l'habitació, esperaré a que arribi el Carles a veure que vol fer si sopar o anar a clapar ja.

Pensava que 9h amb la Sara R. en un vol cap a Cuba seria dolent però estressat per no agafar els avions, perquè les maletes no arribin, perquè s'adonguin que porto com 10 kg més del que puc a l'esquena, perquè em demanin el paper que no tinc (ha passat)... bufff

Val, demà toca ruta per la platja fins a San Francisco, confio que el meu humor millorarà!

Historia recent Catalana

Ja només falta una setmana per marxar però -per petició popular (si Sara et conto com a part del poble)- penjo un parell de coses interesants que m'han passat en els últims dies.

1r fet: El meu primer ou ferrat



Encara que no ho sembli es homotopicament equivalent a un ou ferrat de llibre (vamos que no té forats i només té una component connexa).

Només faré un comentari: cal afegir més ciència a la cuina, que vol dir això de "el aiceite esté caliente", no dona senyals evidents, no hi ha termòmetre...

També he aprés a fer carn a la planxa i pasta, apa ara a sobreviure!

2n fet: Sóc becari de la Caixa

Doncs això, si m'accepten a alguna Universitat d'Estats Units tinc una beca per fer-hi el doctorat (2 anyets subvencionats). La resposta de la família ha estat: Psee. Almenys els amics han donat l'enhorabona.

També cal comentar que un disc de 1TB s'ha mort, realment he perdut moltes series i pel·lícules... Una llàstima.

Apa, la següent entrada des de un altre continent!

Comencem

Si tot va bé, el dia 6 d'Agost després de més de 16 hores de donar voltes pel món aterraré a Los Ángeles!

Aquesta és la meva primera parada en el meu viatge cap a Chicago i allí em trobo amb en Carles Creus. Encara que viatgem el mateix dia anem amb avions diferent, ell diu que es per estalviar-nos diners en els billets, però jo se la veritat: no em vol aguantar 16 hores seguides. Carles, ho entenc! (jo a tu tampoc)

Encara que ho sembli aquest viatge no és de plaer degut a que en Carles i jo em d'asistir a

Twenty-Fourth Annual IEEE Symposium on

LOGIC IN COMPUTER SCIENCE (LICS 2009)

11th–14th August 2009, Los Angeles, California, USA

Ja se que les dates no quadren però entre adaptar-se al jet-lack i tota la pesca (anar a la platja, fer turisme... ) no tenim tant de temps lliure! (val, se'm veu el llautó però una cosa és començar un any de recerca en el PFC i l'altre molt diferent és ser gilipolles i no aprofitar a fer vacances).

Tal i com vaig anunciar als que esteu llegint això (si esteu llegint això i no us conec ... feu-vos-ho mirar!), intentaré anar actualitzant amb les coses que em passin mentre sóc fora (no us preocupeu massa, diria que teniu el riure assegurat durant els 9 mesos).

Es una forma d'estalviar-me mails/comentaris a blogs-fotologs-facebooks i de oblidar-me d'algú ejem Sara, aun espero que me des la dirección de tu blog!!!!