Un cap de setmana llarg: Thanksgiving

Be, com molts ja sabeu aquest dijous passat va ser Thanksgiving, això ha ocasionat un pont: de dimècres fins a diumenge.

Dimecres:

No tenia res a fer a casa, així que vaig venir al lab i vaig estar pencant. Vaig aprofitar per a comprar una entrada per anar a veure els Bears el diumenge que bé.

Temperatura exterior (quan vaig anar a dormir): 0 graus (potser anar a veure un partit de futbol en camp obert no és tan bona idea...).

Dijous:

Vaig anar a passar el dia a casa d'uns companys del meu lab (de Madrid). El plan era: Arribar sobre les 10 del matí per ajudar als labmates a cuinar i dinar sobre les 3 p.m.

La realitat va ser una mica diferent: Vaig llevar-me a les 2 p.m. i vaig arribar sobre les 3 p.m. (apunt per dinar). Però aleshores vaig descobrir que ningú havia preguntat al "chef" a quina hora estaria cuinat el pollastre gegant aquest..... El pobre nano (un estudiant de medicina d'origen arab), va estar cuinant des de les 7 a.m. i el turkey no va estar apunt fins les 11 p.m....

A la foto següent ens podeu veure apunt d'atacar, després d'un dia de poker i televisió americana sense casi menjar res.

Divendres i Dissabte:

Dormir, tele i llegir.... (en el fons era vacances no?).

Diumenge:

A les 12 p.m. haviem quedar per veure el partit del Barça en un restaurant Espanyol aquí a Chicago. No sóc massa futboler (em vaig enterar de que hi havia devanter nou), però portar una samarreta del barça el dia que veus el partit amb 17 persones del R. Madrid... no té preu.

Abans de començar vam fer una porra entre tots, el meu resultat (3-1) ja estaba agafat així que vaig ser pesimista i vaig dir: "1-0".... (7$ cap a la butxaca!).

Dilluns mati:

Acabo d'enterar-me que m'han donat la beca Bancaja per a fer el PFC a USA... fantàstic! (jo no l'havia demanat....).

Quan un fa recompte del cap de setmana: + 7$ de la porra, -1$ de la porra -1$ del poker... una beca de 1200 pot ajudar.

Block-Model Motion Estimation in CUDA

Ahir vaig tenir una nit profitosa... i no, no és com la del carnaval de l'any passat. És un altre tipus de profit.

La meva implementació d'un algorísme (block-model motion estimation) en CUDA va 100 cops més ràpid que la meva implementació del mateix algorítme en un sol core (i no, no vaig fer trampes: ambdues implementacions són tan eficiens com vaig poder).

Per cert, mentrés possava les simulacions (els casos grans 1920x1920 pixels tarden 64 segons en la CPU i 0.613 en la GPU) vaig aprofitar a possar dos rentadores (una per color).

Problema: em vaig aburrir abans de plegar tota la roba.

Resultat: tinc l'armari fet un caos.

Val això tampoc és nou, però ara no és un caos com la FME després de la festa de Nadal (per cert algú sap quan cau?), sino és mes aviat un caos com la FME després de la FMEsta.

Vagi bé!

fMeros, vigileu

Qualsevol que tingui una samarreta de la fme on hi posi fMe... perquè és llegeix:

"F Me"

Només diré que vaig tardar un parell de dies a entendré que aquest era el motiu que els meus companys de pis es partissin el cul de mi.

(Si encara no ho heu entès visiteu: http://en.wikipedia.org/wiki/F_word, la primera opció).

Com detectar que el PFC no va bé....

Després de dos mesos diria que estic capacitat per a proposar unes quantes preguntes que serveixen com a indicadors de com va el PFC.

En altres paraules (qui no entengui Intel·ligència Artificial salteu a la nota A, gràcies).

En aquest post proposem (jo i jo) un conjunt de preguntes (Omega), tal que si vosaltres les responeu amb sí o no (a l'acció de respondre un conjunt de preguntes l'anomenarem R(Omega), i la imatge serà un conjunt de zeros o de uns) tindreu la informació suficient ( R(Omega) ) per a saber si el vostre PFC/Thesis va bé.

Per a fer la decisió de si va bé o no va bé cal raonar aquesta informació. La meva hipòtesis és que el conjunt de preguntes és suficient per a que aquest raonament és pugui mecanitzar amb una funció (F) i detecti si tot va be (1) o no (-1) (o wtf=0).

L'esquema és senzill:

El que vull dir és: Vosaltres contesteu les preguntes (Omega) i crec que no cal saber exactament quina pinta té F per a poder dir si el PFC va bé.... (per a mi que F és F = max{R(Omega)}, vamos que si a una contesteu que si... esteu fotuts....).

Les preguntes són:

1. Portes més de 2 mesos treballant i encara no tens ni la menys remota idea de que serà (ni tan sols de com és dirà) el teu PFC?
2. Portes més de 2 mesos treballant i encara no tens ni la més remota idea del que fa el teu professor?
3. Has sentit la frase: "We have to change the area of your project" més de 3 cops en 2 mesos? (i has hagut de controlar el: "Ok, yes. But... WTF is my project about?").
4. El teu professor diu frases com: "I'm trying to push you harder because you want to study a PhD. This is a good training" (No et fot...)
5. Estàs treballant en 4 projectes diferents, tots per al teu professor i cap d'ells amb pinta de ser un PFC?
6. Cada vegada que acabes una reunió amb el profe et diu: "Are you still having fun?"?
7. Perds 2 hores cada matí mirant acudits per Internet, llegint el diari, mirant fan-sites, contestant mails....?
8. Fas dinars de 1 o 2 hores?
9. Marxes dels últims del lab però sempre abans de les 7 de la tarda (no fos cas!) per poder fer una bona siesteta a casa?
10. Cada nit has de preguntar a algú (google inclusive): "Quin dia de la setmana és?", perquè no tens cap noció del temps (per ser exacte la teva vida es pot definir com a: "Un blurring d'esdeveniments que van passant al meu voltant").
11. Cada nit portes papers cap a casa a la motxilla per a llegir..... i cada matí els tornes a portar cap el despatx sense haver-los tocat?
12. Finalment. Tu et vols dedicar a un camp A (en el meu cas Algoritmia i Complexitat), vas venir a treballar en B (Processat d'Imàtge), van descobrir que sabies màtes i et van possar a treballar en C (mètodes numèrics i mètodes estadístics per a l'aprenentatge)?

Nota A: Per qui no ho hagi adivinat: avui he passat massa temps llegint i pensant en mètodes estadístics per a l'aprenentatge. Després m'han proposat (la paraula adequada seria més aviat: m'han deixat el mort) encarregar me de fer la recerca bibliogràfica per a un projecte que encara no saben de que va (la meva feina és decidir quina "pregunta" és worth answering).

La setmana que bé és Thanksgiving, això vol dir que tinc un pont de 5 dies.

Cuinar

Ahir em vaig fer el sopar!

Aquest cap de setmana he estat a Macomb, Illinois, per fer un GRE. Quan tingui més temps i hagi trobat fotos adequades explicaré les meves vivències a Macomb (creieu me, faran riure....).

Ara per ara el que importa és que ahir vaig arribar a casa meva sobre les 10 de la nit. No havia sopat res i tenia gana. Començo a estar fart de la dieta americana de no cuinar: Chesse burger, Hot dog with cheese, taco with extra chesse, french fries with cheese... (si, molt de formatge que passa?).

Així que vaig decidir cuinar....

No se perquè la gent és queixa tan... tampoc és tan difícil.

El meu sopar va consistir en .... Ramen!

No s'accepten comentaris sobre l'ordre de la meva taula, gràcies.

Instruccions/recepta per a cuinar/fer Ramen:

1. Comprar el Ramen (1 dollar)
2. Bullir aigua (tampoc cal bullir la, 2 minuts al microones i ja està)
3. Posar l'aigua al pot
4. Esperar 3 minuts (ho vaig cronometrar!).
5. Menjar!

Val, potser ara els tiquismiquis diran que això "no és cuinar". El meu argument és: Tal i com ho vaig comprar no m'ho podia menjar no? Per tant cal un procés de preparació, no? Aquest procés és va portar a terme a la Cuina (no tinc microones a la meva habitació). Ergo, ahir vaig cuinar.

Vagi bé!

Bulls - Lakers

Motivat per l'interés de l'Anna he decidit comprar 1 ticket per al partit Bulls - Lakers del 15 de Desembre.

Ara només em calen entrades pels Bears i Blackhawks.

Breakfast at 4 a.m.

Divendres per la nit (o dissabte pel matí, cadascú que ho ajusti com vulgui), quan jo anava ja cap al llit (a les 3:45 a.m.) un dels compis de pis salta i diu: "I'm hungry! let's have breakfast!!!".

La meva reacció lògica és pensar: "val, ara es posarà a cuinar". Estaba equivocat.

No només els 7eleven està obert 24h al dia (si, he anat a comprar yogurts a les 3 del matí, passa alguna cosa?), sino que també hi ha restaurants i cafeteries obertes les 24 hores. Atenció: això no vol dir que tanquen tard o obren aviat.

Nosaltres esmorzant, són les 4:30 a.m.

Es una cosa que m'ha sorprès: aquest és realment el país del consumisme on si tens diners no hi ha res que et pugui parar (ni tan sols la hora!!!).

Trick or Treat

Primer de tot he de dir que Dissabte no vaig anar a demanar caramels, ni tan sols em vaig disfressar (encara tinc la meva vegonya encara em pot). Només camisa, americana i "tirando" (puc dir que anava disfressat de no-estudiant-universitari).

El que vull destacar és el "menjar" que ens donaven a la cafeteria:

Un dit amputat!!

Un muffin "observador"

Deixeu-me acabar el post amb una gran reflexió: A Estats Units hi ha molta crisi econòmica.... Això es fa patent en les disfresses de les noies, les pobres van amb molt poca roba (això ha de voler dir que no tenen diners per comprar-se vestits de la seva talla no?....).

Vagi bé!