11/30/2009

Un cap de setmana llarg: Thanksgiving

Be, com molts ja sabeu aquest dijous passat va ser Thanksgiving, això ha ocasionat un pont: de dimècres fins a diumenge.

Dimecres:
No tenia res a fer a casa, així que vaig venir al lab i vaig estar pencant. Vaig aprofitar per a comprar una entrada per anar a veure els Bears el diumenge que bé.



Temperatura exterior (quan vaig anar a dormir): 0 graus (potser anar a veure un partit de futbol en camp obert no és tan bona idea...).

Dijous:
Vaig anar a passar el dia a casa d'uns companys del meu lab (de Madrid). El plan era: Arribar sobre les 10 del matí per ajudar als labmates a cuinar i dinar sobre les 3 p.m.

La realitat va ser una mica diferent: Vaig llevar-me a les 2 p.m. i vaig arribar sobre les 3 p.m. (apunt per dinar). Però aleshores vaig descobrir que ningú havia preguntat al "chef" a quina hora estaria cuinat el pollastre gegant aquest..... El pobre nano (un estudiant de medicina d'origen arab), va estar cuinant des de les 7 a.m. i el turkey no va estar apunt fins les 11 p.m....

A la foto següent ens podeu veure apunt d'atacar, després d'un dia de poker i televisió americana sense casi menjar res.


Divendres i Dissabte:
Dormir, tele i llegir.... (en el fons era vacances no?).

Diumenge:
A les 12 p.m. haviem quedar per veure el partit del Barça en un restaurant Espanyol aquí a Chicago. No sóc massa futboler (em vaig enterar de que hi havia devanter nou), però portar una samarreta del barça el dia que veus el partit amb 17 persones del R. Madrid... no té preu.

Abans de començar vam fer una porra entre tots, el meu resultat (3-1) ja estaba agafat així que vaig ser pesimista i vaig dir: "1-0".... (7$ cap a la butxaca!).

Dilluns mati:
Acabo d'enterar-me que m'han donat la beca Bancaja per a fer el PFC a USA... fantàstic! (jo no l'havia demanat....).


Quan un fa recompte del cap de setmana: + 7$ de la porra, -1$ de la porra -1$ del poker... una beca de 1200 pot ajudar.

5 comentaris:

  1. jajajajjaja, veig que Chicago és profitós. La UPC te chanchullos molt raros, a mi també em van donar la beca de Bancaja sense demanar-la :P
    Per cert, ja t'has tornar un expert jugant al beerpong?

    ResponElimina
  2. 16 hores per un turkey? pobre nano...

    Enhorabona per la Bancaja!!! A les condicions de la beca posa explícitament "No vàlida per anar a Xina" així que jo no la he pogut ni demanar :(!

    Futbol americà? no conec cap equip però ja veuràs al febrer amb la superbowl... el país es torna boig!

    ResponElimina
  3. Sóc el 6é de 55 (https://www.upc.edu/sri/noticies/resolucio-de-la-convocatoria-dajuts-bancaja-upc-curs-2009-2010), amb una mitja de 7.10... això no és cert. La meva mitja és de 7.55 (passaria a estar 4art) , però nose com la han contat.

    Dona igual, 1200 euracos sense demanar-los no esta mal. He hagut d'obrir una compta a Bancaja, però mira.... coses pitjors faria per mil euros....

    Vaig a veure els Bears, l'equip de Chicago (no és l'únic però és l'important!).
    A mi m'agrada molt el futbol america, em sembla com escacs però amb contacte de veritat i a gran escala. Però tampoc conec massa bé els equips (millor, les entrades són molt cares i així puc anar a veure els dolents).


    16 hores per un turkey, sí! Entre fer el farcit, farcir-lo, marinar-lo (no sabia que això se li podia fer a un pollastre...) i possar-lo al forn....

    Ricard, BeerPong no. Però al halo 3 i al cod 4 a la xbox del meu roomie... a això ja no hi ha qui em guanyi.

    ResponElimina
  4. ens pots explicar als pringats k no tenim ni un duru i busquem pasta sota les pedres com s'aconsegueixen beques sense demanar-les?

    per cert, am la xbox jugues online? igual et trobes els homes de casa meva por ahi!!! estan mes k enganxats!

    ResponElimina
  5. A tots els que demanen plaça a una universitat fora del continent europeu (excepte China... sorry Anna) se'ns considera automàticament.
    Però em va fer molta gràcia perquè no ho sabia, ni m'ho esperava.

    Si jugo online. És altament probable que em trobi els homes de casa teva per la red... Tots els homes normals hi estan enganxats... Ara entenc perquè jo mai he estat massa normal... ;)

    ResponElimina