1r fet: El meu primer ou ferrat
Encara que no ho sembli es homotopicament equivalent a un ou ferrat de llibre (vamos que no té forats i només té una component connexa).
Només faré un comentari: cal afegir més ciència a la cuina, que vol dir això de "el aiceite esté caliente", no dona senyals evidents, no hi ha termòmetre...
També he aprés a fer carn a la planxa i pasta, apa ara a sobreviure!
2n fet: Sóc becari de la Caixa
Doncs això, si m'accepten a alguna Universitat d'Estats Units tinc una beca per fer-hi el doctorat (2 anyets subvencionats). La resposta de la família ha estat: Psee. Almenys els amics han donat l'enhorabona.
També cal comentar que un disc de 1TB s'ha mort, realment he perdut moltes series i pel·lícules... Una llàstima.
Apa, la següent entrada des de un altre continent!
Realment veig que els plats que estàs aprenent a fer són certament de lo més complicat de la cuina catalana...
ResponEliminaPer fer la pasta,com has sabut quan l'havies de treure? Has inventat un duròmetre o què? Ja ja ja, broma fàcil...
Pobre disc de 1TB, t'acompanyo amb el sentiment.
I felicitats, no pel 2n fet, que també es important, sinó pel primer, perquè aprendre a cuinar és important, sobretot en homes ;P
Ja estàs a punt de marxar!!! quina enveja, em queda mig any a mi...... Lo de no saber cuinar, a més de ser cosa d'homes, també és d'informàtics (pregunta-li a la Sara M), així que tu ho tenies difícil per superar ambdós obstacles, jeje!
ResponEliminaBon viatge i enhorabona per la beca, és que els 3 sóu uns cracks!