9/24/2009

Temps

Fa molt temps que no dic res, no puc dir que hagi estat més enfeinat del normal (encara que ja tinc la feina del PFC molt mes clara), tampoc he estat llegint més del compte (quan has sopat a les 6 de la tarda poques coses queden per fer fins que es fa fosc).

Gran part d'aquest temps que no he dit res ha estat per culpa de:

EL MITJÓ! (imàtge d'arxiu)

L'altre dia vaig possar una rentadora de roba clara (buaf ja es la 3a rentadora a la meva vida...) i després de la secadora (i de tenir-ho estés a la meva habitació durant 2 dies, per mi que la secadora encara no la domino massa), vaig descobrir que hi havia un mitjó sol i abandonat, el pobre no feia massa bona cara (mirar la foto d'arxiu). He estat fent de detectiu -a escollir entre Sherlock Holmes, Poirot o el capitan Gadget- durant 4 dies, que si a la rentadora, que si a la secadora, que si al filtre (jo no sabia que les maquinotes aquestes portesin filtres... els telecos sou de molta utilitat a la vida real!!! xD ), que si pel passadís....

Pufff, no sortia, fins i tot vaig arribar a mirar a la bossa de la roba bruta i a la bossa de la brosa (coses mes extranyes han passat).... Finalment, ahir, es va resoldre el misteri: en un atac d'investigacio inconscient -vamos que fotia fred- vaig agafar una manta del terra i el mitjo estaba just a sota.... Em sembla que cal possar una mica d'ordre aqui.... almenys potser servira per allargar la meva existencia (cada cop que entro ensopego amb alguna cosa).

Apa, jo vaig a endreçar (que no netejar!) aquesta cova, com va per les altres bandes del planeta?

Mireu, aquesta tira comica aveure si mi puc sentir identificat o no:



Per cert, he rebut records d'una gran persona, que consti que jo també trobo a faltar estones al bar de la FME! Això no és el mateix, no hi ha el cafè de les 9, ni el cafè de les 11, ni el cafè de les 5 (començo a pensar que prenc massa cafè!), ni el cubata després d'Abstracta/GD2.... buff això és molt diferent! (aquí la gent, treballa!!!)

Edito: si he tardat tan a postejar és per la mandra de canviar de teclat americà a català.

4 comentaris:

  1. Sara likes your comment :D

    M'encanta això que us n'adoneu que el model femení (endreçat, tranquil i mètodic en general) us ha salvat la vida fins ara! Clarament, si no fos per les dones que us han acompanyat fins ara no hauríeu arribat on sou! ;)

    PD: El bar de la FME tampoc és el mateix sense els vostres cafès eh!

    ResponElimina
  2. Els records te'ls ha donat el Ruben, o què?? Tanta melancolia amb el bar... jeje!!

    Per cert, això d'haver de canviar el teclat americà per català no cola... de totes formes els accents els poses en lletres i en sentit aleatori...! jaja! aix aix l'ortografia!

    cuida't!

    ResponElimina
  3. Realment es troben a faltar els cafés... com es nota que això s'acaba!!!

    Per lo del mijó, no et pensis, que a casa posant rentadores la mama també hi ha mitjons desparellats...

    ResponElimina
  4. Avere, anem per parts.

    Sara: no dubto que sino fos per les dones no estariem on som (ni yo ni aquest altre estudiant brillant i bon comunicador que avui ha volgut comentar), pero l'ordre... aixo seria discutible.

    Joel: tros d'animal, primera vegada que comentes i es atacan, si mires els altres posts hi ha poques errades (gracies a correctors ortografics i diccionaris online).

    Anna: Gracies pels anims, si les mames tambe ho fan ja no em sento tan malament.

    En general, doneu recors a en Ruben i feu-li saber que le primer dia que torni a Barcelona anire al bar abans que a casa (o hauria de dir a la meva altra casa, pasava massa temps a la FME xD ).

    ResponElimina