Ahir anava pel departament cap a la porta, per dinar, despistat com sempre (mirant cap al sostre, intentant de que ningú em veies...) quan el meu advisor em veu i em diu: "Hey, com here just a moment". 10 minuts després tinc un portàtil que he d'arreglar. Fantàstic, no hi ha com ser el informàtic del departament.
Ahir per la tarda em ve a donar feina perquè ell marxa 2 setmanes i clar "you work too much and you are goint to get bored". Fantàstic, m'he de llegir un llibre, entendre'l, llegir-me un article seu, entendre'l i mirar-me el seu codi (ell mateix reconeix que "it's nasty").
Fins aquí tot normal (he tingut bosses més exigents a Barcelona, no passa res). Vam quedar en que ahir per la tarda m'enviaria un mail amb un parell de fotos com a test per a processar... el correu no va arribar mai (torne-mi, no és estrany, la gent s'oblida de mi, normalment les dones... però als jefes també els hi passa).
Aquest matí arribo tard al despatx (com de costum), el advisor arriba més tard que jo i em ve a veure per a dir-me: "So I have another project for you, do you feel like doing it?".. Francesc's answer: "WTF?". Resulta que ell havia enviat un mail a un tal Francesco XXX, un amic seu, i aquest havia contestat: "I do not feel like doing this project. Will this affect my grade?" i clar, el meu jefe (molt simpàtic això si), m'havia buscat una nova feina per a fer. Un cop explicada la confusió riem una estona i marxo a acabar d'arreglar l'ordinador.
Per la tarda li porto el laptop en funcionament (jo no hi guardaria informació important si fos ell, el disc dur esta molt cardat...) i em torna a comentar: "Thanks to the misunderstanding I thought about an interesting project for you to work in", clar no li diràs que no, així que et dona un conjunt d'articles (la majoria del Ricard Delgado) i et diu, "apa, llegeix!" (traducció potser no del tot literal).
No només això, sinó que afegeix: "You have a degree in Mathematics, haven't you?", així que surto del seu despatx amb un llibre anomenat Statistical Learning Theory de'n Vladimir N. Vapnik. Degut a que no entén una demostració on es fa una derivada complicada i siusplau que m'ho llegeixi i l'hi expliqui.
En definitiva, he començat la setmana com l'informàtic que arregla portàtils i l'acabo com el matemàtic que llegeix demostracions....
Per acabar només us vull referenciar a un blog de la UPC, el blog ARCITEC. Aquesta gent es va posar en contacte amb mi quan em van concedir un projecte de recerca per a grups d'estudiants sota la supervisió de'n Sebastià Xambó. Em van demanar escriure una descripció del projecte i enviar-la per a que la poguessin penjar. Entre en Sebastià i jo la vam redactar (això vol dir que jo la vaig escriure, ell la va llegir i la va tornar a escriure al seu gust). A la gent d'ARCITEC no els hi va agradar la forma massa formal del escrit així que no ho van publicar. M'ho van comunicar el Dilluns i jo els hi vaig enviar un text i una foto preguntant si aquest format els hi agradava més, sembla que si, ara ho han publicat amb el nom Amb el batec del cor.
com he rigut! que bo!
ResponEliminabonissim lu de si volies un altre projecte xq el tal francesco li avia contestat... wenu, d fet, bonisim tot XDDD cla, x tu no deu ser tan bo, xo segur k certa gracia et va fer ;)
no se pk, aixo d k et trobis gent pel passadis k no et vols trobar i tendossi coses, em sona familiar xDDDDD
tot sigui dit... no acabo d'entendre el batec del cor.. XD però vaja, confiarem amb tu; tu i la medicina sempre us heu dut molt i molt bé! XD
ResponEliminaEm salta la llagrimeta al pensar que hi ha algú que llegeix els meus articles.... snif....
ResponEliminaese currante... i aixo de que les noies s'obliden de tu, jeje... la Sara i jo llegim el teu blog, no comptem? Ara que treballo com cal, començo a admirar el que feies aqui, com t'ho feies per fer tantes coses alhora i que et surtissin be (o que els jefes s'ho creiessin)???
ResponEliminaQue Sara, encara rius??? El passadís encara és el lloc més perillós del món...
ResponEliminaAnna, el que et fa falta és pràctica, arribarà un moment que seràs capaç de fer pensar al teu jefe que ets una crack sense fer casi res (saber que ets una crack, ja ho sabem tots però quan no has fet res i fins i tot i això et feliciten... això és experiència!!!). O això o començaràs a ser molt productiva.... el que més et satisfaci com a persona ;)
Joelito... Avore que dius de la medicina que no t'entenc ;) (no, encara no he conegut a cap metge/metgessa que m'ajudi a entendre el batec del cor)
Ricard, que et caigui la llagrimeta... fins que et pitin les orelletes...