A casa

Ja torno a ser a Chicago.

Estar per Barcelona (del 17 de Desembre fins al 7 de Gener) ha estat quelcom divertit.

He de dir que el 17 de Desembre vaig arribar a l'aeroport del Prat a les 11 del matí, ho vaig comunicar a certs interessats (sempre citant les paraules del nostre estimat ex-president: "Catalans, ja sóc aquí!") i vaig anar corrent cap a casa meva: El bar de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME).

He de dir que és un dels pocs llocs que trobava a faltar (no diré l'únic per ser políticament correcte).

• Els cafès de les 10 del matí, les 11 del matí, les 12 del migdia, el dinar de la 1, els cafès de la tarda (3,4 i 5) o la canya de xocolata de les 6 (pagant en professor Grané, està clar).
• Els companys que corren sense rumb (ni ganes d'anar a classe) i amb qui ti pots passar uns minuts (o unes hores a molt estirar) senzillament discutint la noticia estúpida del 20 minuts, la professora que no sap resoldre un límit o la última festa de la facultat...

Tot això no ho tinc aquí (si no parlen català mai podran ser tan amics com els que pareu per Barcelona).

Aquest Nadal volia (i havia de) fer feina. Tenia un parell de projectes relacionats amb el PFC i un parell involucrant coses antigues de la UPC. Ho vaig intentar, però com no els dies que vaig tenir lliures vaig estar refredats, i quan semblava millorar em van enredar a fer un projectet que prometia ser fàcil (quan més fàcil sembla una cosa més temps li acabes dedicant).

També he de confesar que, parlant amb els altres estudiants de la IIT, no sóc l'únic que s'ha posat malalt al Nadal. Diuen que és quelcom natural: Arribes a casa, veus la mama i tens ganes de que et cuidi... no crec massa en aquesta hipòtesis... però ves tu a saber!

Per tant el rendiment d'aquest Nadal és negatiu: No només no he acabat res sinó que m'he enredat a treballar més!!! (Això i he perdut un botó del mòbil, però això ja és una altra historia...).

Ara ja torno a ser aquí, són les 10 a.m i estic al despatx, fa casi una setmana que arribo a les 9 (no sóc el primer, però casi. L'únic que arriba abans que jo és un estudiant que està casat i té un fill, entenc que vulgui fugir de casa). Aquí a Chicago comença a fer "calor", portem casi 1 setmana per sobre dels -10 (i per sota del 0, però això ja era d'esperar). Les males llengües diuen que això significa que passarem fred al Febrer (la pregunta natural és: "més?"). Però no em preocupa, he tornat de Barcelona amb un parell de bufandes i un "gorro" ben parits (hi ha fotos, ja les penjaré, serveixen per si algú està deprimit i vol fer unes rialles). Be, jo vaig marxant que tinc un deadline pel 23 i sóc incapaç de redactar un paràgraf (com en Sheldon, haurien d'acceptar la meva paraula com a veritat absoluta i hauria de ser suficient amb un mail dient: "He fet això i funciona").

Agur!

Per cert, a Spotify ja s'hi poden trobar els millors grups de rock de la història mundial (i part de l'extrangera també): Lax 'n' Busto i els Pets. Només ho dic perque això no ha estat possible fins que les productores de discs catalanes n'han donat el vist i blau aquest nadal... per tant ara ja hi podeu trobar coses decents o les cançons d'Antonia Font ;)

També em veig històricament obligat a acabar el post felicitant en Joel Saa per guanyar la lliga de debat de la UPC. (Si vaig felicitar la Sara per merits personals, això també es mereix un mínim de reconeixement).